Joe Pask és rock, és folk i és americana, tot això amanit amb el sentir de l’escena indie valenciana, mediterrània. Projecte nascut al si del nucli experimental que és el microcosmos meridional d’Alcoi, un laboratori musical avançat amb referències punteres a nivell nacional. 

Joe Pask, és un i ho és tot, l’alter ego musical de l’artista valencià Josu Miró. Després de llançar-se al buit amb les autoedicions de ‘Hang it’ i ‘A la deriva’ fa cinc anys, Joe Pask va marcar un abans i un després, un raig d’aire fresc al viciat panorama musical valencià amb ‘Salt’ (La Fera CC, 2018), el seu primer gran disc.

Reconegut per la crítica com un dels LPs de l’any, van ser guardonats amb el premi Ovidi Montllor a millor disc de rock. El seu vol del microcosmos alcoià va ser exponencial, amb una gira de més de 50 dates i actuacions en escenaris punters com els del Festival de les Arts. 

Després de tres anys de silenci, i una pandèmia pel mig, Joe Pask torna amb ‘Jo i el món’ (Primavera d’Hivern / La Fera CC, 2021), el segon gran projecte del músic valencià que ha comptat amb el seu productor de capçalera, Blai Antoni Vañó, com a encarregat de mantenir aquesta essència crua i característica de la banda. El seu nexe amb la seva ciutat natal, amb la seva naturalesa. 
Un tàndem musical que en aquest treball va un pas més enllà, i és que Joe Pask i Blai Antoni Vañó han explorat, junts de la mà, noves sonoritats i maneres de transmetre les emocions a través de la seva música. ‘Jo i el món’ és un crit generacional, un «fins aquí», un reflex de l’afartament pel paper residual i l’abandonament social a què s’han vist condemnats, en el món actual, els coetanis de la generació Y, comunament coneguts com millennials. Lletres, arranjaments i composicions carregats de visceralitat són la definició perfecta de Joe Pask; i és que com ells mateixos diuen, «Noves músiques per a nous temps».